casa

Estava al replà de casa i devia fer soroll buscant les claus dins la bossa, perquè de seguida va venir la meva dona a obrir-me la porta.


Vaig saludar-la com sempre, però ella estava inmòbil, inmutable a l’altra banda del marc. Darrere seu es van sentir passes i va aparèixer l’Anna, la nostra filla. Al seu costat, anaven agafats de la mà, un home de la meva edat. El vaig mirar i em va semblar que el coneixia. “Disculpi, què vol?”, va dir-me l’home. No em van sortir les paraules. L’Anna es va girar cap a la seva mare i li va preguntar: “mama, qui és aquest senyor?”

 
lalala