Una de terror

Em diuen l´has de veure, és brutal. No és com les altres, és innovadora, està ben feta, t´hi cagaràs a les calces. Qui m´ho diu és de fiar, segur que no em recomanarà una xorradeta per adolescents, previsible i superficial. No, insisteix, el terror és profund, és torbador, i el pitjor (o el millor) és que continua un cop has acabat de veure-la. No pares de donar-li voltes al cap. Fa tres setmanes que l´he vist i no me la trec dels pensaments. M´estranya no haver-ne sentit parlar, estic bastant assabentat de les novetats. Fins i tot el nom de l´únic cine on la fan m´és desconegut. Al cap de dos dies la curiositat venç la meva mandra i hi vaig. El cine està a un lloc per on passo sovint. Però mai l´havia vist. Curiós. Però és cert que últimament estic despistat. No sé, potser l´han obert fa poc. No hi ha ningú a la guixeta. Entro, a veure si trobo algú. Ningú. Entro a la sala. Ningú. La pantalla s´encén. Títols de crèdit. M´assec. Es veu una sala de cinema. Una dona és la única espectadora. Mira totalment concentrada una pantalla que no veiem, està fora de quadre. Tan sols la llum, que es reflecteix a la cara d´ella. Un pla general ens descobreix un moviment furtiu tres o quatre files darrera d´ella. Una figura fosca, que sembla reptar, s´apropa lentament. La foscor de la sala no permet endevinir qui o què és l´intrús. S´aixeca. Passa una cama per sobre d´una filera de seients. Després l´altra. Ja és a dues files de distància. La dona sembla no sentir res, no és estrany, la peli que està veient té una música alta. Una filera. En un pla curt veiem dos ulls de la figura misteriosa, són vermells i brillen com rubís o llàgrimes de sang. Ara ja està darrera, gairebé a tocar, deu poder sentir l´aroma del coll de la dona. Flash, la dona té el coll obert, la seva sang esquitxa les cadires, brollant com una font. Cridaria de fàstic i d´horror, però quan ho intento descobreixo que no em sorgeix cap crit de la gola, , tan sols una remor sorda que es confón amb el so d´un esquitx. Fós a negre.

Mallory